La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht.
La Unió Europea és l'organització internacional més poderosa que existeix actualment, d'alguna manera similar a un estat, tot i que no del tot, ja que els estats membres mantenen representacions diplomà tiques a altres estats. Alguns experts creuen que no s'hauria de considerar com una organització internacional, sinó més aviat una entitat sui generis.
Taula de continguts |
edita Concepte
El motiu original per la fundació, del que més tard seria la Unió Europea, va ser el desig de reconstruir Europa després dels trà gics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués vÃctima de la plaga de la guerra.
Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infraestructura que travessa les fronteres dels estats. Els està ndards harmonitzats creen un mercat més gran i més eficient, perquè els estats membres poden crear una única unió duanera sense pèrdua de salut (econòmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els està ndards d'etiquetatge i higiene.
El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres ja que, per vendre-hi, és útil seguir els seus està ndards (CE, conformité europeéne). Una vegada les fà briques, grangers i mercaders d'un paÃs no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduïts al mÃnim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (a l'eliminar els costos duaners), invertint només mÃnimament en el canvi de les lleis. Per aquest motiu, alguns especialistes han començat a comparar la UE amb un virus informà tic.
En l'actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 27 Estats (Gener de 2007), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polÃtiques de cooperació i integració.
Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trà nsit de mercaderies, treballadors i capitals, aixà com en l'establiment d'una moneda única, l'euro (€) per tots els estats membres (la denominada Eurozona).
Les especials relacions polÃtiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament JurÃdic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existència i funcionament dels seus propis organismes polÃtics i institucions, superiors als dels Estats membres.
edita Història
El procés va continuar l'any 1957, quan els sis països de la CECA van firmar el Tractat de Roma, que va significar el naixement de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquesta organització es convertia aixà en un mercat comú o unió duanera que permetia la lliure circulació de persones i de mercaderies en el seu si. Els objectius de l'organització eren, a més de fomentar la cooperació econòmica, l'enfortiment de les relacions entre els estats membre i l'elevació del nivell de vida dels ciutadans.
L'any 1973 es va fer la primera ampliació de la CEE amb l'ingrés de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Després s'hi van adherir Grècia (1981), Espanya i Portugal (1986). La incorporació d'aquests països es va retardar perquè a començaments dels anys setanta no complien una de les condicions imprescindibles per a l'ingrés: tenir un règim de drets i llibertats democrà tiques.
La incorporació d'Espanya i Portugal va coincidir amb la firma de l'Acta Única Europea, que va significar un nou aprofundiment en la integració econòmica i l'enfortiment de les institucions europees comunes.
El 1992 la firma del Tractat de Maastricht va suposar un salt qualitatiu fonamental en el procés d'integració europea, ja que els estats cedien importants parcel·les de sobirania en benefici de les institucions europees. Amb aquest tractat, pel qual la CEE es va convertir en Unió Europea, es va reforçar la integració econòmica i es va avançar cap a la integració polÃtica i social. Els aspectes més innovadors del tractat eren: la culminació del procés d'unificació monetà ria amb la creació del Banc Central Europeu i l'Euro, la creació de la ciutadania europea, la cooperació mútua en les à rees de justÃcia i interior, i l'establiment d'una polÃtica exterior comuna. L'any 1995 Suècia, Finlà ndia i Àustria es van incorporar a la Unió Europea (UE 15)
El 1997 es va signar a Amsterdam el Nou Tractat per Europa que es va fixar com a criteri fonamental l'aprofundiment en el procés cap a la Europa social i polÃtica establert a Maastricht. Els objectius fonamentals del nou tractat eren: fer de l'ocupació i dels drets dels ciutadans l'eix de la Unió, suprimir els últims obstacles a la lliure circulació, reforçar la seguretat, refermar la posició d'Europa al món i millorar l'eficà cia de les institucions europees.
Aquest últim objectiu era fonamental per fer possible l'adhesió de nous membres a la Unió. El funcionament de les institucions i l'administració europees es veuria abocat al col·lapse si es produÃs una incorporació massiva de nous membres, tal i com finalment ha succeït.
El procés d'unificació europea va donar un salt endavant qualitatiu amb l'establiment de la moneda única el 1998 i l'entrada en circulació de l'euro el 2002, adoptat com a divisa nacional per 10 estats de la UE. Un any abans d'aquesta fita, en el tractat de Niça del 2001 es van acordar les bases que van fer possible l'ampliació de l'any 2004, amb el que la Unió Europea va passa a tenir 25 membres (UE 25).
L'1 de gener de 2007, es varen incorporar dos nous estats membres: Bulgà ria i Romania, convertint-se l'Europa dels 25 en l'UE 27.
Els assumptes més importants que preocupen a la Unió Europea en l'actualitat són l'ampliació cap al sud i l'est (vegeu més avall), la constitució europea, proposada per la Convenció, la relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.
Fets històrics més importants:
- Com a precedents importants cal destacar la Declaració Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de ParÃs (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Ità lia, Luxemburg i els Països Baixos.
- Comunitat Econòmica Europea (1957-1986)
- El 25 de març de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
- Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986.
- Comunitat Europea (1986-1992)
- Acta Única Europea (1986).
- La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya.
- Unió Europea (des de 1992)
- Tractat de Maastricht de 1992.
- Ampliació: Àustria, Finlà ndia i Suècia el 1995.
- Tractat d'Amsterdam de 1999.
- Tractat de Niça de 2001.
- L'ampliació de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporació de Polònia, República Txeca, Eslovà quia, Estònia, Letònia, Lituà nia, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia.
- Constitució Europea 2004 (pendent de ratificació per part dels estats membres).
- Ús oficial de la llengua catalana
- 16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, grà cies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
 Antiga bandera de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer |
 Quai d'Orsay (ParÃs) |
edita Estats membres i ampliació a l'est
Des del gener de 2007, la Unió Europea està formada per 27 estats membres.
L'any 1957 els sis membres fundadors eren:
Vint-i-un estats es van unir més endavant en successives ampliacions:
- 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya i Portugal
- 1995: Finlà ndia, Suècia i Austria
- 2004: Polònia, República Txeca, Eslovà quia, Estònia, Letònia, Lituà nia, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia.
- 2007: Bulgà ria i Romania.
Nota: l'any 1990 el territori de la Unió Europea es va ampliar de facto quan l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental es van unificar.
Les negociacions amb Turquia estan actualment aturades fins a futurs canvis. Altres negociacions han començat amb la resta de països balcà nics com Croà cia (un estat candidat), Bòsnia, Hercegovina i Macedònia tot i que Sèrbia i Montenegro de moment es troben apartats.
edita Economia
En l'actualitat (maig de 2005), la UE, considerada com un bloc d'integració econòmica, té la segona economia més gran del món, amb un PIB de 12,32911 bilions de dòlars (9,760974 bilions d'euros) [1]. L'economia dels EUA, classificada com la primera, té un PIB de 12,332296 bilions de dòlars (9,7633902 bilions d'euros) [2].
Es preveu que l'economia de la UE creixerà més durant la pròxima dècada a mesura que més països afegeixin a la unió -principalment ja que la majoria dels nous membres estan per sota de la mitjana de la unió, i per això s'espera un creixement del PIB rà pid que els ajudarà a aconseguir arribar a la dinà mica de la Europa unida. No obstant això, el PIB per capita de la unió caurà a curt termini.
edita Responsabilitats principals
Tal i com el canviant nom de la Unió Europea (de Comunitat Econòmica Europea a Comunitat Europea i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més polÃtica. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d'à rees de polÃtiques que recauen dins la UE: el poder polÃtic s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE.
Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contraresta amb dos fets.
En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la polÃtica regional i les regions europees. Es va crear un comitè de les regions com a part del tractat de Maastricht.
A més a més, les polÃtiques que recauen en la UE cobreixen diferents formes de cooperació:
- Procés de decisió autònom: Els estats membres han concedit a la comissió europea poder per prendre decisions en algunes à rees com a defensa de la competència, control a les ajudes estatals i liberalització.
- Harmonització: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a través del procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència és que la llei comunità ria està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membre.
- Cooperació: Els estats membre, que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves polÃtiques interiors.
La tensió entre la UE i els estats membre sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. Els instruments jurÃdics de la Unió Europea són:
- Reglament. És d'abast general, obligatori i directament aplicable.
- Directiva. Obliga als estats en quant al resultat, però la forma i el mitjans són escollits pels estats membres.
- Decisió. És d'obligat compliment per l'estat destinatari.
- Recomanació i dictamen. No són vinculants.
Tots els estats membre han d'adaptar la seva legislació per acostar-la amb la del marc legal comú europeu, conegut com Acquis Communautaire. (Vegeu també Associació Europea de Lliure Comerç, Espai Econòmic Europeu, i Espai Aeri Europeu).
edita Institucions
- Parlament Europeu.
- Consell de la Unió Europea.
- Comissió Europea.
- Tribunal de JustÃcia.
- Tribunal de comptes.
- Banc Central Europeu.
- Comitè Econòmic i Social.
- Comitè de les Regions.
- Banc Europeu d'Inversions.
- Defensor del Poble Europeu.
- Europol.
edita Llengües oficials
Hi ha vint-i-tres llengües oficials a la UE: anglès, alemany, búlgar, castellà , danès, eslovac, eslovè, estonià , finès, francès, gaèlic irlandès (2007), grec, hongarès, italià , letó, lituà , maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès, suec i txec.
El basc, català , gallec, gal·lès i el gaèlic escocès (juliol 2008) no són llengües oficials, però estan reconegudes com a llengües d'ús administratiu.
edita Demografia
Vegeu: Llista d'aglomeracions de la Unió Europea
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- Pà gina oficial de la Unió Europea
- EUABC - online dictionary on the EU, includes "Reader-friendly EU Constititution" (in European languages, you may contribute too)
- EUobserver - observing the EU, news, comments, sources, newsletter by e-mail (english)
- Diari oficial de la Unió Europea
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Croà cia |  Turquia |
||
 República de Macedònia (FYROM) |
||
 Albà nia |  Bòsnia i Hercegovina |  Kosovo |  Montenegro | .svg){kind=small} Sèrbia |
||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}